diumenge, 14 d’octubre del 2012

COM UN GANIVET POC ESMOLAT QUE SERRA

Com un ganivet poc esmolat que serra 
i obre en carn viva el mapa 
de la teva pell i les meves venes...
...
...i les talla i les serra i les esquerda 
i les fa carretera nua quan avança recte
barrejant d'una banda matèria grisa 
i de l'altra suc de vàlvula vermella,
primer el xucla i després empenta
i avança recte en la nit obrint camí
convertint-se en un riu ondulant
d'aigües clares i fresques
que primer baixa en calma
i més avall s'accelera 
al final sembla aturar-se
però una altra vegada 
més i més fort empenta.

I de sobte fa un salt.

Ara ja s'endinsa el riu serp 
entre les dolces valls obertes
i des d’un turó que de mala herba és net
observa com les daurades espigues 
que es beuen de l'alba la rosada
són segades de bon matí
per la falç que va obrint camí
i tot deixant que el vent l'acaroni
quan la bufada d'èxtasi és plena
 la tendre llavor cau i s'endinsa en la terra 
fèrtil, humida i calenta.

Serra i avança recte
i després empenta i avança recte
obrint camí i empenta
i s'endinsa i obrint camí 
s'endinsa i s'endinsa
i s'endinsa...
...
...
...
...com una idea,
que es planta ferma 
i t'abraça i s'aferra
i no vol tornar enrere.
No t'oblidis de respirar vida 
i als teus pulmons fer-la teva.

dijous, 27 de setembre del 2012

EXTINGIR


Extingir

Treu-te la corona, despenja la creu
i deixa que es cremi la casa, fins als seus fonaments

Sisplau no em prenguis el meu sofriment,
la meva joia, el meu somriure, les meves llàgrimes
amb les teves ferotges i crues paraules,
però si així ho fessis endu't-ho tot i fes-ho teu.

Treu-te la corona, despenja la creu
i deixa que es cremi la casa, fins als seus fonaments

Repetim ecos que es repeteixen!
El vent bufa
els meus ecos blaus de tristesa,
fins que cobreixen
tota la dimensió
de la teva veu interior,
i els ecos es repetiran
fins que s’hagin fos
amb la teva llengua,
la teva gola
i els teus pulmons
i llavors els faré caure
com un encisador cant de llibertat
a les profunditats de la teva ànima.

Treu-te la corona, despenja la creu.
Deixa que es cremi la casa, fins als seus fonaments.