dimecres, 5 de desembre del 2012

Reinventar-se

.
Ha arribat l'hora de fer un canvi. 
"El beat del Fresno" ja no té sentit com a bloc per a mi. En algun lloc queda com un relat del que n'estic orgullós i prou. Una etapa nova comença.

Les darreres setmanes he anat oscil·lant entre les idees de parar-lo o eliminar-lo i crear-ne un de nou. La raó d'aquest canvi, el que al final esdevé -revisió i retallada d'entrades- l'he trobat fent balanç interior i sincerant-me amb mi mateix. Si miro enrere, al bloc queda molt poc del que hi havia publicat fins ara i des de 2008, però queden aquells texts que he cregut que s'ho mereixien i sobretot, els que he jutjat que tenien un mínim de qualitat. Potser alguns els tornaré a publicar després de ser revisats. Arribo a la conclusió, doncs, que no es pot publicar a la babalà encara que això afecti a la regularitat de les entrades. A partir d'ara, tindré més cura amb les meves paraules.

L'estiu de 2012 ha estat molt difícil per a mi, gairebé m'hi quedo i tot i que n'he sortit reforçat, se'm fa evident que marca un abans i un després. Sóc i no sóc el mateix. Aquest és l'origen, principalment, d'aquest canvi.
Els últims mesos, però, han estat plenes de fets, simbòlics alguns, concrets d'altres -sobretot a nivell social, econòmic i polític- que m'han fet reflexionar sobre el sentit primer que tenia aquest bloc.
Així doncs, per què no donar-li al bloc una nova cara, un nom nou? Una nova oportunitat.

Comença "Fusta de Freixe".

diumenge, 14 d’octubre del 2012

COM UN GANIVET POC ESMOLAT QUE SERRA

Com un ganivet poc esmolat que serra 
i obre en carn viva el mapa 
de la teva pell i les meves venes...
...
...i les talla i les serra i les esquerda 
i les fa carretera nua quan avança recte
barrejant d'una banda matèria grisa 
i de l'altra suc de vàlvula vermella,
primer el xucla i després empenta
i avança recte en la nit obrint camí
convertint-se en un riu ondulant
d'aigües clares i fresques
que primer baixa en calma
i més avall s'accelera 
al final sembla aturar-se
però una altra vegada 
més i més fort empenta.

I de sobte fa un salt.

Ara ja s'endinsa el riu serp 
entre les dolces valls obertes
i des d’un turó que de mala herba és net
observa com les daurades espigues 
que es beuen de l'alba la rosada
són segades de bon matí
per la falç que va obrint camí
i tot deixant que el vent l'acaroni
quan la bufada d'èxtasi és plena
 la tendre llavor cau i s'endinsa en la terra 
fèrtil, humida i calenta.

Serra i avança recte
i després empenta i avança recte
obrint camí i empenta
i s'endinsa i obrint camí 
s'endinsa i s'endinsa
i s'endinsa...
...
...
...
...com una idea,
que es planta ferma 
i t'abraça i s'aferra
i no vol tornar enrere.
No t'oblidis de respirar vida 
i als teus pulmons fer-la teva.