dimarts, 7 de febrer del 2012

Paraules que alliberen Paraules


Paraules són Paraules

Primer, són de la terra les paraules,
  on s'arrelen, més fortes creixen
i un cop madures, quan a la fi se les allibera,
fan una fruita nova en forma d’idea.

De repent, són del vent les paraules,
imparables quan ve del nord la tramuntana,
si són ben trobades posen ales a la ment
i volen enllà d’on l'horitzó s'eixampla i es perd.

Al mig, són de l’aigua les paraules,
quan plenes de vida fan bessar l’ànima
i tot navegant pels rius i la mar calma,
fins bon port duen el capità i la seva barca.

A l’extrem, són del foc les paraules,
quan bateguen roents al cor amb rojes flames ,
encenen la llum del valor on abans hi havia foscor
i enrera deixen la cendra de l’ignorància i la por.

Paraula
Terra
Vent
Aigua
Foc
Valor
Ànima
Ment
Idea
Paraula

La paraula arrelada a la fèrtil terra de les idees, neix d’una llavor escampada pels vents d’amples horitzons i ben regada per l’aigua de la vida, creix a la llum del foc, que l'alimenta amb el valor de la nostra ànima i així la ment, tot d’una bufada valenta, de la ignorància s’allibera i esdevé finalment la Nostre Paraula. 


dimecres, 25 de gener del 2012

Full of revenge


Full of revenge

It’s like that magic box and the trick that never has worked,
the old bag with broken toys I inherited the day I born,
as a thousand wiskys on a bad night
and the worst hangover I’ve ever had.

Because bad times make me to realize
out there I still have a life,
and poison could have a bitter taste,
when mind is so full of  revenge.

Both of us must give a meaning to this stupid nonsense
I finally see the fear and the confusion in your face
and your eyes understand: the pain,
it could be brought by my hand.

But please don’t be scared,
my old enemy, the dearest,
because damage is done
and the lesson’s learned so long.
As I once read in Dumas’ work,
the Count wasn’t so lost,
the most dangerous gift
doesn’t come from my fist