La torxa

La torxa

Llum càlida que el cor m’escalfes ,

 buscant l'equilibri et trobo en les paraules   

i si d'amagat ens veiem a deshores

 diferent m'il·lumines i et fas relativa, 

captiva de l’esbiaixada deriva

que van prenent les meves ombres
mentre s'allarguen el viatge i les jornades.

Llum, presonera de l'instint i del desig

en l'aspre solitud de les meves nits,

 cremes els meus somnis 
d'ànsies de conèixer, 
d'aventures i d'anhels

quan els ulls encara tinc oberts.

Llum, sense tu no podria viure,

però si no em donessis treva

amb una cançó alegre i cervesa,

 no hi hauria vida de la qual gaudir-ne.

I on trobaria jo el refugi de la fresca

on, si la torxa que duc calés foc al freixe?