DESFENT EL NUS

DESFENT EL NUS

Mostra’m de nou la dolçor a la llum de la lluna

i potser jo esdevingui un delirant i intens malson

o potser un somni plaent en el fons dels teus ulls,

seré com el tall que sense avisar esquinça la pell

i la separa en dos llavis que fan una boca profunda

d’un abisme de carn del qual en brolla sang amb gust de mel

i si no em vols més, sigues sal de llàgrima i groga llimona 
i vessa per les meves ferides i fes-les coure, 
que en William Faulkner ja ho deia que més val el dolor que el no res.

No hi ha propostes teleològiques en aquesta història,

només un tros de confusió i una hipòtesi sobre l’immensurable goig de viure

en un estat que voreja la coincidència i la casualitat més absurdes

i el determinisme biològic de la nostre inclement genètica

entre els intersticis de les quals ens esmunyim uns quants, invocant el nostre dret

a la dissidència i a donar un sentit subversiu a la nostra existència.

I quan van tan mal dades tiro de reviure l’esdevenir de moments que ja van existir,

que van quedar penjats en algun lloc llunyà del passat, i gaudeixo del perill de pensar en tu, 
en nosaltres,

però sense rancúnies, ni melancolies, ni nostàlgies empipadores i irreversibles  

com penso també en vosaltres i en ells -contra mi... o en el meu favor- a totes hores

i de la imperiosa necessitat de provocar una alteració en el nostre discórrer

i atorgar una oportunitat de fer sorgir un significat nou i valuós entre tots aquests patiments.

Que ja va sent hora de recuperar alè, empenta i vitalitat i aixecar el cap amb orgull

i de llegir llibres amb les cobertes enlaire i que tothom vegi què en fem, del nostre temps.  

Que les meves paraules siguin les senzilles armes de la meva guerra tranquil·la

que les meves idees el meu llegat, que els meus actes el meu testament.

Arribat aquí, em quedo parat, desfent el nus que duc a la gola per deixar-me anar en el meu clam,

que no hi ha déu, no hi ha ni déu ni mortal que el puguin aturar, el meu mantra haurà de ser que vull viure!

JO VULL VIURE I VULL SABER ESTIMAR! JO VULL VIURE I VULL SABER SER ESTIMAT!