La breu saga del retorn de Harkann el Despert.
El Gran Rei Guerrer Conqueridor Harkann II tornà a
la capital després d’una llarga campanya militar per recuperar els seus territoris fronterers. Angoixat
pels malsons duts des del camp de batalla, que el privaven del descans fins a convertir-lo en una ànima en pena, va fer cridar metges i savis dels
quatre punts cardinals del seu domini per tal de que trobessin un remei pel seu
mal. Durant
nits interminables en les quals el Rei cada cop dormia menys estona, les ments
més preclares del regne debatien sobre químiques i alquímies sense arribar a
cap conclusió ni aconseguir cap resultat aparent.
Un dia de matinada, Harkann i el Gran Mestre Savi
passejaven pels calabossos buscant el consol en els gemecs i patiments dels enemics,
quan trobaren un famèlic esclau que dormia plàcidament tot i estar encadenat
pel coll a una paret. Amb males maneres els guardes el van despertar i el van
encarar amb el Rei. Obedient, el presoner va relatar que havia estat apressat
durant la Primera Guerra de la Frontera, acusat d’espia –la seva família
brutalment assassinada- i que feia més de dos anys que es podria en aquella
cel·la, de la qual tant sols havia sortit a passejar en tres ocasions. El Rei
li ordenà que sense embuts li en fes cinc cèntims, de com un home en la seva
deplorable condició era capaç de dormir amb tanta pau d’esperit. Assabentat del
mal de Harkann, va contestar:
-Ves al llit com si haguessis de morir. Com si del
dia que acaba no te n’haguessis d’endur res, doncs l’endemà hauràs de llevar-te
nu, amb l’ànima assedegada. Sigues un recipient buit, on tots els somnis càpiguen,
vinguin i vagin, vida, mort i llibertat i no es quedin i hi siguin tant sols de
passada.
El Gran Mestre va mirar-se el seu amo i es va encongir
d’espatlles com dient “No entenc res de res”. El Rei es mirà el reu de ben a
prop, com intentant esbrinar quina mena d’engany s’amagava en els ulls d’aquella
misèria humana.
-Com si hagués de morir, dius? Talleu-li el cap! Talleu-li el cap!!! I quan ho hagueu fet, netegeu bé la calavera i porteu-la a la meva estança. Em
farà companyia a les nits.- I dit i fet.
En Harkann va aguantar la mirada de la calavera
durant tres setmanes i mitja, durant les quals els seus ulls no es van poder
tornar a tancar. Estava espantat de que la mort real travessés un malson
qualsevol i l'enxampés mentre dormia. Al principi van mantenir algun animat monòleg amb en Rialles –així li deia-
sobre la lleialtat, l’ il·lusió de llibertat, la privació d’aquesta, la
disposició del propi destí i la presa de decisions sense alteracions externes.
Tot seguit, com si de sobte hagués agafat el sentit d'un mal acudit va entrar en un mutisme total que va durar tres dies amb les seves nits. Finalment, Harkann II “El despert”, va
expirar mentre assenyalava la inesborrable ganyota triomfant de la calavera.
