Imagina'm de nou (si cal)
Acte I
Explique'm
de la teva angoixa
i de la teva joia
i què hi ha al darrere
dels teus versos
de nombres binaris
i paraules apreses al peu
de la torre de Babel.
Fes-me'n
partícep,
còmplice i company,
de la teva alegria
i de la teva tristor,
dels teus somriures
i dels teus plors.
Esmicola'm
aquesta realitat entròpica
en múltiples universos
de significat i nòduls
i fractals exponencials
a través dels quals
pugui entendre't
i et pugui anar viatjant,
endinsant-me
endinsant-me
cap els teus racons secrets
pels quals també
pugui riure
també pugui plorar.
Acte II
Agafa'm
agafa'm fort de la mà
i caminem en direcció
a la redempció definitiva,
allà on s'ajunten
el temps i la història
i la violència del terrible joc
de l'atac i la defensa
ja s'agenolla
i fa reverència,
recollint de terra la memòria
que farà lliures els morts
els vius i els que han de venir
per bastir la més gran igualtat
en la més absoluta diferència.
Acte III
Abraça'm,
abraça'm,
abraça'm,
abraça'm tan fort com puguis
en l'espai que s'obre
entre el tot i el no-res
durant el moment que
triguis en comptar
entre el zero i l'u.
Siguis cruel
o siguis compasiva,
sigues tu mateixa
i no deixis cap paraula sense dir,
sí, no deixis
que la nostra pacífica espera,
la nostra conversa silenciosa
i el nostre ball invisible
de gestos tendres
i mirades escapçades
hagi estat en va.
