diumenge, 14 d’octubre del 2012

COM UN GANIVET POC ESMOLAT QUE SERRA

Com un ganivet poc esmolat que serra 
i obre en carn viva el mapa 
de la teva pell i les meves venes...
...
...i les talla i les serra i les esquerda 
i les fa carretera nua quan avança recte
barrejant d'una banda matèria grisa 
i de l'altra suc de vàlvula vermella,
primer el xucla i després empenta
i avança recte en la nit obrint camí
convertint-se en un riu ondulant
d'aigües clares i fresques
que primer baixa en calma
i més avall s'accelera 
al final sembla aturar-se
però una altra vegada 
més i més fort empenta.

I de sobte fa un salt.

Ara ja s'endinsa el riu serp 
entre les dolces valls obertes
i des d’un turó que de mala herba és net
observa com les daurades espigues 
que es beuen de l'alba la rosada
són segades de bon matí
per la falç que va obrint camí
i tot deixant que el vent l'acaroni
quan la bufada d'èxtasi és plena
 la tendre llavor cau i s'endinsa en la terra 
fèrtil, humida i calenta.

Serra i avança recte
i després empenta i avança recte
obrint camí i empenta
i s'endinsa i obrint camí 
s'endinsa i s'endinsa
i s'endinsa...
...
...
...
...com una idea,
que es planta ferma 
i t'abraça i s'aferra
i no vol tornar enrere.
No t'oblidis de respirar vida 
i als teus pulmons fer-la teva.