COM UN GANIVET POC ESMOLAT QUE SERRA

Com un ganivet poc esmolat que serra 

i obre en carn viva el mapa 

de la teva pell i les meves venes...

...

...i les talla i les serra i les esquerda 

i les fa carretera nua quan avança recte

barrejant d'una banda matèria grisa 

i de l'altra suc de vàlvula vermella,

primer el xucla i després empenta

i avança recte en la nit obrint camí

convertint-se en un riu ondulant

d'aigües clares i fresques

que primer baixa en calma

i més avall s'accelera 

al final sembla aturar-se

però una altra vegada 
més i més fort empenta.

I de sobte fa un salt.

Ara ja s'endinsa el riu serp 

entre les dolces valls obertes

i des d’un turó que de mala herba és net

observa com les daurades espigues 

que es beuen de l'alba la rosada

són segades de bon matí

per la falç que va obrint camí

i tot deixant que el vent l'acaroni

quan la bufada d'èxtasi és plena

 la tendre llavor cau i s'endinsa en la terra 
fèrtil, humida i calenta.

Serra i avança recte

i després empenta i avança recte

obrint camí i empenta

i s'endinsa i obrint camí 

s'endinsa i s'endinsa

i s'endinsa...

...

...

...

...com una idea,

que es planta ferma 
i t'abraça i s'aferra
i no vol tornar enrere.

No t'oblidis de respirar vida 

i als teus pulmons fer-la teva.