I què, de les aigües i dels
vents?
a l'Andrea
I què, si totes les nacions del món cridessin el
meu nom?
No valdria el mot per res si en ell no hi hagués
un gram d’amor
I què, si aquells que tinc al meu voltant es
posessin tots de genolls?
Si els guiés el temor no valdria el gest per res i
jo mereixeria, com un tirà, la mort.
I què, si les mans de qui m’ha donat la vida
tremolessin a la meva visió?
Llavors potser ja no valdria jo per res,
ni cap dels meus pensaments, ni cap de les meves
accions.
I què, si esborrem totes les fronteres?
d’aquí endins –senyalo el cor-
i d’allà enfora –miro a l’horitzó-
I fem l’un de l’altra,
el refugi merescut
de les nostres ànimes errants.
I què, si no tinc res en aquesta vida magra?
Tan sols l’esforç dels meus músculs de cavall vell de
granja,
i l’enginy trossejat de qui ha vist, sentit i dit ja
massa.
I què, si em veig abocat a una vida de solitud?
Serà més trista i grisa si no la comparteixo amb
tu
però bé l’hauré de viure igual
fins l’últim bri de voluntat.
I què, si algun dia he de marxar?
Doncs si no hi ha més una àncora a la que
agafar-me
tan se me’n dona si com el vent vaig
de mestral o vaig de gregal.
Potser ara és l’hora de pensar si queda algú
que enlloc de maldir vulgui parlar
i defensar el meu honor i lloar la meva vàlua.
I què, si esborrem totes les fronteres?
d’aquí endins –senyalo el cor-
i d’allà enfora –miro a l’horitzó-
I fem l’un de l’altra,
el refugi merescut
de les nostres ànimes errants.
I què, si el guardià falla i ja no em llevo més?
I què, si mil dimonis se m’emporten al infern?
I què, si el preu per esborrar la tristor del teu
rostre
i el nus que t’oprimeix el front, el pit i la gola
és vetllar el teu son de sol a sol
o potser viatjar més enllà,
a l’altra banda de tot plegat?
I què si l’eternitat dura només un instant?
Aprofitem-nos-en i amb les nostres abraçades
fem blegar un cop més les ones del temps i de l’espai.
I què, si a mi el que em fa feliç són la teva
mirada,
el teu somriure, els teus petons
i els teus ulls blaus?
I què?
Què creus que trobarem si naveguem
al límit de les aigües i dels vents?
21/04/2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada